botellon_fbAmb l’aprovació de la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana (publicada al Butlletí Oficial de l’Estat el dia 31 de març de 2015 i amb vigència des de l’1 de juliol de 2015, el consum d’alcohol al carrer és considerat una infracció lleu, segons l’article 37.17 de la referida Llei de Seguretat Ciutadana.

En concret, aquest precepte disposa que El consum de begudes alcohòliques en llocs, vies, establiments o transports públics quan pertorbi greument la tranquil·litat ciutadana.”

És a dir, serà infracció lleu quan el consum d’alcohol pertorbi greument la tranquil·litat ciutadana, sense especificar què s’entén per pertorbació de la tranquil·litat ciutadana, i què s’entén per greu.

Sense entrar a analitzar la manca de definició esmentada, l’article 39 de la Llei de Seguretat Ciutadana estableix que les infraccions lleus se sancionen amb una multa de 100 a 600 euros. També, afegint-se a la multa, es poden imposar altres sancions accessòries que, en el cas del consum d’alcohol al carrer, serà el comís de les begudes alcohòliques, és a dir, el bé que ha donat com a resultat la comissió de la infracció.

Així mateix, la Llei de Seguretat Ciutadana regula la prescripció de les infraccions i les sancions, segons si és una infracció molt greu, greu o lleu. Atès que estem parlant del consum d’alcohol al carrer, esmentarem la prescripció de les infraccions i sancions lleus.

En el cas del consum de begudes alcohòliques al carrer, la infracció prescriu als 6 mesos, comptats des que s’ha comès la mateixa, mentre que la sanció prescriu al cap d’un any (comptat a partir del dia següent a aquell en què adquireixi fermesa en via administrativa la resolució impositiva de la sanció).

A més de l’anterior, i només si la infracció ha ocasionat danys o perjudicis a l’administració pública (com desperfectes en el mobiliari públic), la resolució del procediment sancionador pot exigir a l’infractor que reposi al seu estat inicial la situació alterada per la infracció, o si això no és possible, l’abonament d’una indemnització de danys i perjudicis, sempre que aquests danys i perjudicis s’haguessin pogut determinar. En el cas que no haguessin pogut ser determinats, els mateixos es fixaran en un procediment a part.

Finalment, cal destacar que, en el supòsit que la infracció hagi estat comesa per un menor d’edat no emancipat o una persona amb la capacitat modificada judicialment (un incapaç), seran responsables, de forma solidària, dels danys i perjudicis produïts els pares, tutors, curadors, acollidors o guardadors legals o de fet.